A la dreta no li agraden les batalles del passat –a excepció de la Reconquesta i el seu don Pelayo, primer emblema patri– i mai no ha abjurat del franquisme, per alguna cosa va guanyar una guerra. Tampoc ara quan la nova llei de memòria democràtica ha superat la primera votació en el Congrés; a favor: PSOE, UP, PNV, EH Bildu, Más País i PDeCAT; abstencions: ERC i JxCat; en contra: PP, Vox i Ciutadans. No, no està bé aquesta obsessió a mirar enrere i esmenar la plana a la història. Condemnar el cop d’estat del 36 i declarar il·legal la dictadura i els seus tribunals? Colla de rojos i separatistes. Una comissió per reconèixer les víctimes de la repressió fins al 31 de desembre de 1983? Trencament de la convivència. Que crims de guerra, genocidis i tortures són imprescriptibles i investigables? I un bé negre, ja ens van amnistiar! Que es reconegui la persecució de les institucions i de la llengua catalana, basca i gallega i es reclami reparació a l’Estat? Volen destruir la unitat d’Espanya. Que d’ofici o per sol·licitud dels familiars l’administració s’encarregui de buscar, identificar i exhumar els desapareguts en els marges? No acabarem mai, n’hi ha tants! Retirada dels títols nobiliaris concedits pel Caudillo? Desagraïts, amb el que van fer per la Cruzada! Prohibir l’apologia del franquisme? Botxins de la llibertat d’expressió. Memòria democràtica a les aules? Adoctrinament, instigació a l’odi. Que les dones promovien la defensa dels drets fonamentals? Mentida, elles sublim destí: pata quebrada, descanso del guerrero... Així estem el juliol del 2022.