Opinió

De reüll

No en nom de Picasso

L’últim que sabem de Colin Powell, l’antic secretari d’Estat dels Estats Units, és que va morir de coronavirus la tardor del 2021. Que Déu no l’hagi perdonat. D’ell tenim gravat a foc a la memòria el discurs que va fer a la seu novaiorquesa de les Nacions Unides el 5 de febrer de 2005 defensant la intervenció militar a Iraq, l’origen de tants mals que continuem patint avui. Algú va considerar inapropiat que el seu clam a favor de la guerra tingués per decorat el tapís del Guernica (una reproducció autoritzada per Picasso) penjat a la sala i el va tapar amb una cortina blava. S’imaginen que algú hagués gosat fer el mateix durant la celebració de la cimera de l’OTAN amb el Guernica original del museu Reina Sofia? Jo tampoc. Spain is different. El crit antibel·licista de Picasso ha estat magrejat descaradament per al lluïment de les parelles dels mandataris mundials que s’han reunit a Madrid per planificar futures guerres. I un munt de gent, inclosos intel·lectuals, ho han trobat el més normal i ho han aplaudit com una operació fantàstica de promoció de l’art espanyol. La perversió del llegat de Picasso és tremenda. Ell, que va deixar escrit que l’obra no s’exhibís en cap museu d’Espanya si no es reinstaurava la república. Que Déu no els perdoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.