A la tres
Uns i altres
“ERC volia Junts fora i aquests fer d’oposició. Ja hi són i poden esbudellar-se a gust, confirmant que cal nou lideratge
Bona part de Junts volia fer oposició a la política de renúncia independentista del president Aragonès, i ja la pot practicar. La cúpula d’ERC va fer tot el possible per crispar la militància de Junts per la consulta, i ja governa sola. Estan més alliberats havent aclarit la situació, igual d’enrabiats i potser haurien d’asserenar-se. Però els dos primers dies de divorci no han fet altra cosa que confirmar també el descrèdit mutu, ara que poden criticar-se obertament. Especialment decebedora la picabaralla Borràs-Vilagrà. El nou govern pot ser precari i tenir escàs suport o recorregut, però en cap cas és il·legítim. Ni tampoc Junts usa el llenguatge ni és la ultradreta de Vox. Honorables, presidenta del Parlament i consellera de la Presidència: esbudellin-se amb més encert dialèctic. Els consellers de Junts van donar ahir un relleu ordenat als nous titulars i van governar fins divendres essent socis. I ja s’ha vist que es canta i el feixisme que es promou al congrés ultradretà de Madrid. Donat que la tensió seguirà, tot i haver deixat de ser socis, ara pel pressupost, mirin de fer-ho poc venjativament, tinguin en compte la crisi, la inflació i el país.
El president aireja la recerca de grans consensos, però no ha estat capaç de mantenir els que li atorgava la investidura de la CUP i Junts i el 52%. Ara omple el govern de polítics de llarga trajectòria, però que van plegar dels partits als quals podria seduir buscant alguna estabilitat parlamentària. Comença el pressing Junts que abans es practicava amb els vots imprescindibles de la CUP. ERC els vol arraconar en la contradicció pel pressupost i Junts vincula el vot a una qüestió de confiança. En la nova topada s’hi juguen credibilitat i vots a les municipals. Però queden lluny les eleccions i la velocitat de caiguda és prou gran per donar la trencadissa per aturada. Res d’avaluar danys, encara. Tot plegat confirma, un cop més (11-S, 1-O, ara el trencament de govern del dia 7...), que calen nous lideratges en el que abans era el bloc polític independentista, ja inexistent.
