Opinió

opinió

Aquest 2023 us desitjo Cultura!

Cal que fugim d’aquesta voràgine actual amb muntatges teatrals que moren ràpidament

Feia temps que tenia ganes de veure El llarg dinar de Nadal, una peça teatral del nord-americà Thorton Wilder adaptada per la companyia La Ruta 40. Un whatsapp d’aquells que no t’esperes, que no et reclama ni t’interromp a hores intempestives, un whatssapp d’aquells que t’alegren, de part d’una bona amiga, em convidava a veure l’obra el passat 30 de desembre a La Planeta de Girona. Quin regal més bonic per acabar l’any! Entrades exhaurides per veure un espectacle estrenat l’any 2014 a El Maldà de Barcelona, i que nou anys després encara se segueix programant. Ho pressentia. Ara, després de veure-la, ho entenc. Tots els elogis que pugui rebre aquest premiat muntatge teatral se’ls mereix. Minuciós, tendre i punyent alhora. Un muntatge aparentment senzill que explica la història d’una família a través de 90 dinars de Nadal que ens situa davant d’un mirall i ens fa veure a nosaltres mateixos i les nostres pròpies històries familiars. I al capdavall, no és això el teatre? No serveix per a això el teatre? Per veure’ns-hi reflectits? I encara una altra idea que he deixat plasmada durant el 2022 en aquesta columna i en la qual seguiré insistint aquest any: quina animalada matar els muntatges teatrals en poc temps! Cal que fugim d’aquesta voràgine actual amb muntatges teatrals que moren ràpidament i apostem per acompanyar les companyies perquè creïn a foc lent. Tancava el 2022 a Girona assaborint una joia teatral de l’any 2014 i donava la benvinguda al nou any a Lloret amb un altre espectacle, en aquest cas musical, de gran nivell. Organitzat per la Confraria de Sant Elm, a la petita ermita dels Sants Metges, situada al centre de Lloret, vaig gaudir d’un concert extraordinari. La mezzosoprano Titon Frauca, a l’orgue Sílvia Castillo, al violí Natalia Ursataia i a la viola Vitalii Karpov, i els poemes recitats per Conxa Alférez, van oferir al públic un magnífic espectacle. Tancar i obrir l’any amb dues activitats culturals de primer nivell, hauria de ser un bon presagi per al 2023, no? Així ho desitjo. La Cultura, i això ho tinc clar, és estratègica, és clau per a la salut de la població, essencial per conviure. A la suma de desitjos que estem veient aquests dies pel nou any que ara encetem, desitjo un any en què els que tenen capacitat de decisió entenguin que la cultura suma, i que ho portin a la pràctica, amb pressupostos que ho demostrin. Feliç 2023!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia