Opinió

A la tres

Junqueras baixa a l’arena

“Per als ministres bilaterals la manifestació era brossa per escombrar, simple fressa de fons

Hi ha una imatge televisada en directe de la manifestació de dijous contra la cimera hispanofrancesa celebrada a Barcelona que ho diu tot: operaris esborren pintades de protesta i arrenquen cartells crítics a la façana del MNAC i als accessos abans de l’arribada dels manaires. Ben mirat eren ells –millor dit, els qui els havien contractat– els que empastifaven la realitat, amb la mateixa higiene institucional que el 1992 treia dels carrers els indigents perquè no espatllessin la postal olímpica. La imatge de dijous reflecteix què en pensaven els ministres bilaterals de les protestes simultànies que la seva presència provocava a l’avinguda Maria Cristina: per a ells el clam independentista era brossa per escombrar, papers per arrencar, fressa de fons. Això és el que entenen per normalitat els presidents Sánchez i Macron, reunits a la seva gàbia daurada mentre la gent es pelava de fred a fora per deixar clar que no s’ha acabat res, encertat lema de la convocatòria. En realitat l’escenografia de la cimera diu molt de la forma de governar que s’ha instal·lat a les anomenades democràcies occidentals d’ençà que pesen més els gabinets de comunicació que el talent polític. Macron va fer veure que no s’assabentava de res del que passava a l’exterior o que li importava un rave “l’afer intern” català, perquè segurament estava més preocupat per la massiva mobilització de pensionistes que tenia lloc al nostre país veí (del nord). La sorpresa hauria estat que, emulant el millor moment del seu predecessor, el polèmic Nicolas Sarkozy, Macron hagués sortit a parar la fresca i hagués baixat a saludar els manifestants per escoltar-ne les demandes, tal com el marit de Carla Bruni va fer amb els obrers que volien boicotejar-li un míting electoral. Baixar a l’arena és un esport arriscat, que ho expliquin, si no, a Oriol Junqueras, que va abandonar la manifestació enmig de xiulets i escridassades. Però almenys hi va baixar, a l’arena, perquè és a l’avinguda Maria Cristina, no pas al MNAC, on hi havia l’autèntica foto de família.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.