La polèmica sobre el pla d’usos de l’Eixample

Aquests dies llegim informacions contradictòries sobre la possible aprovació d’un pla d’usos per a tot l’Eixample. El fet real és que a primers de març s’acaba la moratòria de llicències d’activitat econòmica als baixos de tot el districte, que es va aprovar per tenir temps de treballar una proposta de regulació definitiva. La implementació dels eixos verds i les noves places de la “Superilla BCN” i altres millores urbanístiques, han creat una situació nova, que molts veuen com una oportunitat de negoci. Tot està pendent del ple municipal del divendres 27 de gener. Les forces que es proclamen de centre i de dreta no volen limitar la llibertat de crear negocis on vulguin, i votaran en contra. No em sembla bé, perquè ja coneixem els efectes de la desregulació (només cal recordar com s’ha pervertit la “pacificació” del trànsit a Enric Granados, per exemple), però entenc quins interessos defensen, els dels inversors que sí que treuen profit d’aquesta desregulació. El que no entenc gens és que algun grup que es proclama d’esquerres proposi també aixecar les limitacions a tot el districte, i deixar-les només als carrers convertits en nous eixos verds. Saben el que poden provocar a l’aixecar les limitacions vigents a molts carrers? Saben que més enllà dels carrers transformats, tot l’Eixample està patint una pressió que va matant el comerç de proximitat i dificulta la convivència amb el veïnat? No els semblen prou 3.300 llicències de bars i restaurants?