Opinió

opinió

Nicht so, Frau von der Leyen

L’execució del MRR a Espanya és molt defectuosa, la gestió és més que discutible i els fons o no arriben o estan arribant amb comptagotes a les empreses

La Comissió Europea va adoptar un acord històric per fer front a les conseqüències negatives de la pandèmia de la Covid. No sense reticències dels estats membres anomenats “frugals”, recelosos de la deficient gestió de fons europeus als països meridionals de la UE. Una decisió importantíssima, orientada a la recuperació i l’enfortiment de les nostres economies, per fer-les més competitives i alineant-les amb els grans objectius de la UE. Se’l va anomenar Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

En el cas de l’Estat espanyol, el Pla per accedir al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) va ser presentat l’abril del 2021 i aprovat mitjançant decisió d’execució del Consell europeu del 16 de juny del mateix any.

La decisió del Consell Europeu de Juny del 2021 diu textualment que la presentació del pla espanyol “es va fer després d’un procés de consulta de les autoritats locals i regionals, els interlocutors socials, organitzacions de la societat civil, organitzacions juvenils i altres parts interessades pertinents, dut a terme de conformitat amb el marc jurídic nacional.”

És evident que això no havia estat així. És possible que el Govern espanyol consultés algunes instàncies i agents socials (el president de la CEOE va aparèixer en entrevistes televisives presumint que havia parlat del tema diverses vegades a la Moncloa); però hi ha evidències que no es va parlar amb “autoritats locals i regionals”. És més, a aquells que van fer els deures, com és el cas de Catalunya, que el febrer del 2021 ja havia presentat 27 projectes tractors per recuperar i fer més forta la nostra economia, se’ls va contestar guardant els projectes en algun calaix del Ministeri d’Hisenda . Les autoritats basques han elevat protestes significatives sobre la seva marginació, ja que, com en el cas de Catalunya, ni se’ls ha tingut en compte a l’hora del disseny, ni tampoc a l’hora de la gestió dels Fons Next Generation. Són, com nosaltres a Catalunya, mers executors d’assignació de fons, després d’un sistema centralitzat feixuc que duu a terme Convocatòries públiques que decideix l’administració central de manera absolutament arbitrària.

De fet, aquest assumpte -el de no haver consultat amb ningú el Pla espanyol- és el primer que vaig plantejar al Representant permanent espanyol davant la UE, Marcos Alonso, a la meva arribada a la Delegació del govern de Catalunya davant la UE. La seva resposta va ser “no hem estat els únics; i a més, alguns països ens ho han copiat”.

Amb aquests antecedents, què podia anar malament?

Bloomberg revela les dificultats d´Espanya.

El mes d’octubre passat, Bloomberg ja advertia de la preocupació de la Comissió Europea sobre la gestió dels fons Next Generation a Espanya. Fonts del Govern espanyol es van afanyar a desmentir-ho; però el cert és que dies després va ser destituïda la responsable d’aquesta gestió, i el consell de ministres va nomenar el 18 d’octubre un nou responsable, Jorge Fabra, com a director general de l’MRR.

La clau d’aquesta desconcertant gestió és haver optat per un mecanisme centralitzat al Ministeri d’Hisenda, que és qui decideix tot. Poc importa que els actors de l’economia real i les institucions públiques i publico-privades (com els Centres de Recerca) tinguin propostes interessants. Tot es refia a les Convocatòries, que marquen la quantitat de fons i a què s’hi han de dedicar; a partir d’aquí es comunica a les administracions de les comunitats autònomes i aquestes han d’executar tot el procés, detallar requisits administratius, etc.

Ja el juliol del 2021, un representant espanyol qualificat em va reconèixer que l’Administració central no tenia capacitat per executar l’ingent volum de subvencions (70.000 milions en 3 anys). No haver optat per un procés consensuat amb els diferents nivells d’institucions i els agents econòmics i socials no ha fet sinó agreujar el problema.

No és que ho diguem persones interessades políticament. Ho diuen estudis seriosos. L’execució del MRR a Espanya és molt defectuosa, la gestió és més que discutible i els fons o no arriben o estan arribant amb comptagotes a les empreses. No són pocs els que ja d’entrada es tiren enrere pel farragós del procediment. Per no parlar que el Govern espanyol ha optat per carregar l’IVA a aquestes operacions de subvenció.

L’últim informe d’Esade/EY “Radiografia de les subvencions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a Espanya”, del mes de desembre passat, ja adverteix, parlant dels recursos destinats a pimes, grans empreses i Administració, de que la gran majoria dels Fons encara no han arribat al teixit productiu, atès que bona part de les convocatòries es constitueixen com a vehicles de transferències de fons entre les administracions mateixes. Així, una mica més d’un terç, uns 10,6 mil milions, són recursos mobilitzats entre les diferents administracions, en particular des de l’Administració General de l’Estat (AGE) i les comunitats autònomes i entitats locals.

Els discursos de la UE i la realitat

Tornant al document pel qual el Consell Europeu de Juny de 2021 va aprovar el Pla espanyol de Recuperació i Resiliència, s’hi diu (sic): “Espanya ha establert una estructura adequada per implementar el Pla i garantir-ne el seguiment eficaç. Tot plegat, el text estima que el sistema de control del Pla és adequat per detectar i corregir la corrupció, el frau o el conflicte d’interessos.”

Ara sabem que això no és així. I és una llàstima que es parli tant de governança multinivell i es practiqui tan poc. La Presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, en el seu discurs davant el 8è Fòrum de Cohesió celebrat el mes de març passat del 2022, va fer 2 propostes. La primera deia (tradueixo textualment):

“Actuïn localment! Les parts interessades locals, els alcaldes i els administradors regionals, són els que saben millor el que necessiten els ciutadans sobre el terreny. Per tant, hauríem de posar-los encara més al centre de la nostra presa de decisions i involucrar-los en cada pas, des de la redacció de plans regionals i nacionals fins a la seva implementació al terreny. Els actors locals han de pensar on volen que sigui la seva regió en deu anys. I construir el seu propi pla cap a aquest futur.”

Nosaltres sabem on volem ser d’aquí deu anys, fins i tot pensem més enllà. Volem, com deia Úrsula Von der Leyen, construir el nostre propi pla cap al futur. Però això no ho aconseguirem si les autoritats dels Estats membres ens continuen menyspreant. Així no. Nicht so, Frau von der Leyen!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia