Conill i senglar a taula

Hi ha ampli consens que la taula de negociació va per llarg. La ministra Rodríguez hi insistia dijous a l’Escala. No hi ha, per tant, un lloc adequat on portar que passin el ribot a la darrera ocurrència de l’acord de claredat. És hora que el govern canviï la prioritat de les seves segudes. Les altes instàncies farien bé de personar-se a la taula de cogestió del conill i farien bé de crear una taula de cogestió del senglar i, si és el cas, fusionar-les. Han dit els tècnics que per restaurar un cert equilibri lògic de les dues espècies al territori s’han de pelar 6.700 senglars a les Gavarres i Rocacorba. Als camps de Lleida s’hi han de matar 285.000 conills. És una mortaldat considerable i no es farà pas així com així. Cada any que passa sense que aturin les plagues, el problema es multiplica. No hi ha depredador competent i els danys a l’agricultura, el trànsit rodat i les persones augmenta exponencialment. L’àvia Neus ja en parlava, de “criar com els conills”, i ara ja hi crien els senglars. S’explicava l’acudit d’un pastor que li passava el tren prop dels prats on pasturava el ramat i que li espantava les ovelles. La feinada era seva, després de passar el tren, per recollir-les. Un dia que va baixar a la ciutat i en un aparador va veure voltar un tren elèctric, va entrar i el va capolar a cops de garrot. “O se’ls atura de petits, o de grans no et deixen viure”, va justificar. És el moment de la taula del conill i el senglar, un gran substitut de la taula de negociació.