Opinió

Salt no necessita drons

No és pas des del cel que cal arreglar els problemes, sinó a peu de carrer

Ara que fa bo i el dia enfosqueix més tard, aprofiteu per fer un exercici de curiositat sociològica i bon veïnatge i, si l’horari laboral us ho permet i la gestió de l’oci us ho aconsella, aneu a fer una caminada pel centre de Salt, cap allà a les set de la tarda. Segurament si no sou saltencs allà no hi deveu haver estat mai, d’ençà que la població lidera uns rànquings de població immigrada que fàcilment arriben al trenta per cent. Si sou forasters que residiu en alguna de les poblacions properes, doncs, ben segur que l’excursió us sorprendrà. Acompanyats per la temperatura que a les portes del capvespre es torna benigna i per la claror que encara no declina, pels carrers que envolten l’ajuntament descobrireu en tota la seva expansió humana la barreja multicultural de la qual de tant en tant us parlen els mitjans de comunicació. Caminareu entre gent de totes les edats i pigments que encara conserven les ganes de compartir el plaer de socialitzar a la via pública. A les set de la tarda Salt és un eixam de persones que et fa sentir sol i acompanyat alhora. Aquesta és la cara amable, és clar. L’altra cara, que ha omplert els debats i els mítings d’aquesta recent campanya electoral, és el repte d’integració, de serveis i de relacions comunitàries que aquesta realitat massa concentrada en un sector representa. Jordi Viñas, d’ERC, tornarà a liderar l’Ajuntament després de guanyar les eleccions, però, tenint en compte el desafiament que significa gestionar un dia a dia tan complex, més que felicitar-lo toca aplaudir la disponibilitat d’assumir un càrrec tan poc còmode. Els republicans podran aprofundir en la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social i frenar les ocupacions, però notaran al clatell l’alè de Vox, que ha passat de tres a quatre regidors i que durant la campanya ha aconseguit que altres formacions en competició adoptessin la seva proposta de comprar drons per vigilar determinats barris. Sense proposar-s’ho, els impulsors de la idea han posat damunt de la taula la metàfora perfecta de l’allunyament entre els ciutadans i els polítics: no és pas des del cel que cal arreglar els problemes, sinó arran del carrer. Sobretot en un municipi situat en plena àrea d’aproximació aèria de l’aeroport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.