Opinió

‘Quo vadis’, ERC?

A hores d’ara encara no puc entendre la manca d’unitat entre els dos partits hegemònics, ERC i JxCat, del procés sobiranista, perquè la CUP no sé si és a prop, lluny o levitant per sobre del mal i del bé en aquest desori dels partits independentistes.

Ara bé, aquell home que projecta tot un estel brillant de líder independentista que viu a Waterloo internacionalitzant els conflictes polítics de Catalunya-Espanya sense cap suport dels seus companys del govern republicà, s’anomena MHP Carles Puigdemont i Casamajó.

I em pregunto: com pot ser que el líder d’ ERC empresonat, Oriol Junqueras, company de govern a la Generalitat, no sigui capaç de fer pinya amb Puigdemont, quan manta vegades li ha proposat de ser el cap de llista electoral i el president de segon firmant.

Per això, separats no arribaran a proclamar res; la unió és la força per fer pressió al gobierno español. Tenen el poder de les armes per mar, terra i aire, com ja anunciaven els sequaços de De Cospedal, però no, el vicepresident Oriol Junqueras fa que Rufián sigui el portaveu dels seus desitjos. Dialogar amb els seus carcellers espanyols, tal com volen els de Madrid, agenollats i obedients, arrossegant gent de Catalunya morta de por per uns continus episodis repressius policials a tort i a dret, que junt amb gent d’altres partits sumin la famosa transversalitat “moderada” i acomplexada per una independència simbòlica. Amén.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.