Mossos

Les comunitats de veïns de Joaquim Vayreda i Caterina Albert vam viure un inici de setembre traumàtic.

Tres nois joves i, amb alt consum tòxic, van aprofitar una bastida de la façana d’un dels edificis i es van enfilar per balcons i terrats, saltant d’un pis a l’altre, ignorant el risc per la pròpia vida.

Van entrar impunement en alguns habitatges per robar, aprofitant la calma i son nocturna.

Al meu marit i a mi ens van agredir i hem viscut un xoc emocional del qual ens costarà recuperar-nos.

En tenir coneixement de la seva procedència i situació personal, les reflexions són inevitables.

L’acolliment de menors ha d’anar acompanyat d’estructures socials fermes que en cap cas han de permetre que la seva font de subsistència sigui delinquir, perquè si no el que aconseguirem serà fer-los més víctimes de la seva pròpia existència.

Quan parlem d’acollir, no podem oblidar quines seran les circumstàncies en les quals acollirem. Si no és així, no ens enganyem, no estem acollint, estem creant una societat altament conflictiva. La política no pot servir únicament per fer proclames verbals.

Aquesta traumàtica situació ens ha permès veure i viure de prop l’actuació dels Mossos. Han treballat amb professionalitat, diligència i empatia. Tinc la impressió que no sempre amb el suport d’altres institucions ni de les lleis....

La nostra seguretat no pot dependre únicament de la seva tasca de vigilància, no poden arribar a tot arreu.

L’actuació dels Mossos serà l’única cosa positiva que recordarem. Tot el nostre agraïment!