Què ha d’anar primer: animals o persones?

He llegit això que trobo interessant: “Si els humans tinguessin el cor d’un gos, el nostre planeta seria un lloc millor per viure-hi.” Jo també ho crec fermament. Ara ve quan em direu de tot, i sou lliures de fer-ho. Soc demòcrata.

I si nosaltres féssim a les persones el que fem amb els animals, seria magnífic, sense menysprear els animals. Quants infants i grans passen penúries, gana i set, estan sense sostre, sense roba...? Què fem per ells? Res! Les protectores d’animals reben diners. I les ONG d’ajuda a les persones? Dels governs, ja no en parlem, perquè serien els que n’haurien de tenir cura, no les ONG. Ho hem vist a La Palma. Quant han gastat per rescatar uns gossos? Ja sé que ho trobareu horrorós, però un tret de gràcia i no pateixen més, i tots els diners gastats en les persones. Heu mirat cap a l’Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud i Central... Tot i així, mireu, també, al costat de casa vostra i al vostre poble. Veureu necessitats arreu. Què fem? Res! Ah, però per un gat o un gos, correm-hi tots! Que ho trobaria perfecte si les necessitats de les persones estiguessin cobertes. Deixo constància que qui tingui un gos o qualsevol altre animal n’ha de tenir cura, o no tenir-ne. Però per sobre de tot considero que són primer les persones.