La taula de diàleg -ara sí, ara sí- i el català en la justícia

Les negociacions del govern català i el central seran de qüestions autonòmiques. Els temes d’alta sensibilitat –polítics condemnats, referèndum d’autodeterminació, desjudicialització de tot plegat– s’ometran.

Pel que fa al català en la justícia, és d’una evidència i una lògica aclaparadores que qui serveix la justícia a Catalunya, amb dues llengües oficials –jutges, fiscals, secretaris judicials, funcionaris–, les hagi de conèixer obligatòriament i escriure-les i parlar-les bé totes dues. No hi ha hagut manera, ja fa anys que ho demanava Minoria Catalana al Congrés dels Diputats, i res de res. Només excuses de mal pagador per no acceptar que no volen fer cap mena d’esforç per aprendre el català.

I si s’arriba a proposar i a debatre a la taula de diàleg que per exercir als jutjats de Catalunya s’han de saber les dues llengües oficials de manera efectiva, les associacions de jutges, fiscals i secretaris judicials no tardaran ni cinc minuts a posar el crit al cel, a defensar un corporativisme inadmissible i a dir que la justícia és competència estatal. Obliden que el que compta és el servei al ciutadà. Perquè per a molts d’aquests funcionaris “la lengua –la seva– siempre fue compañera del imperio”, que deia Nebrija.