Justícia i independència

Sovint escolto dir –quan parlem de la independència de Catalunya– que no ens hem de refiar d’Europa perquè als seus estats no els interessa la independència de les seves nacions ocupades. En part ho entenc, però estem parlant de dues coses interdependents: d’Europa i de democràcia. I les dues interessen a Europa i –a més– aquests estats han signat els drets dels pobles a assolir l’autodeterminació a través de consultes i votacions democràtiques.

Els catalans vivim ocupats en una Espanya d’arrels feixistes i patim els ensurts diaris contra la nostra llengua, l’economia, les lleis, els nostres parlamentaris i les nostres institucions. La justícia espanyola està a molta distància de l’europea i penso que encara ens queden moltes cartes per jugar. No deixo de pensar en el Tribunal d’Estrasburg, ja que és on es podrà aconseguir el valor real de la democràcia europea; és on es farà “la prova del cotó” de la democràcia europea. En el seu moment el Tribunal d’Estrasburg va fallar a favor dels presos d’ETA.

Després de les sentències del Tribunal Suprem i de totes les mentides clarament demostrables que es van donar com a bones en aquell judici de Madrid, penso que tenim moltes possibilitats que a Estrasburg es jutgi a favor dels nostres presos i exiliats. Això possibilitarà que s’obri un ventall de noves possibilitats que se sumaran a favor de les sentències i ordres de les Nacions Unides i dels tribunals de drets humans.

Ànims, catalans! Tenim temps i camp per córrer, però la democràcia jugarà a favor nostre!