Espectacle de política

Ho deien en un dels debats radiofònics matinals: la política és un exercici de representació i exemplaritat a la ciutadania. Això venia a tomb dels comentaris expressats arran del fet de l’absència de diputats durant les sessions parlamentàries, deixant visiblement buits els escons que haurien d’estar ocupats sempre. Mentre escoltes penses, i et preguntes per què les coses són com són i no com desitjaríem que fossin. Vivint en democràcia queda clar que hem de tenir polítics, gent que demostri mèrits per fer aquesta feina; si no fos així ens hauríem de governar nosaltres mateixos i, tots a l’hora, seria massa difícil dilucidar de quina manera. Per tant, escollim gent que ens representi i s’organitzi per governar-nos. O sigui, que treballin per a nosaltres, uns empleats, sotmesos a les lleis laborals del país. Si un empleat deixa d’assistir a la feina sap a què s’exposa laboralment; per què ells no s’exposen al mateix? Tenen un contracte de quatre anys, i això avui és avantatjós, el sou no està malament; jo no diria “un pastón” com va dir un polític (se’ls hauria de dir “antipolítics”?) de la CUP, però t’arregla bastant. Faltes a la feina?, doncs expedient per falta “greu”, i si hi ha reincidència, “al carrer!”. S’ha acabat la broma. Amb la mala bava d’un empresari de dretes, segons diuen les esquerres. Tenim els pressupostos, tenim la llei laboral i els diputats absents. Molta feina?, poca fe?, massa obediència a les directrius? Va.