Quina vergonya!

Quantes vergonyes més haurem de suportar? Quants dies més d’ofenses? Ara li ha tocat a la presidenta del Parlament. Un pas al costat. Dimissió. Corrupció. Fora de la vida política. Abans al president Quim Torra. Abans al president Artur Mas. Molt abans, a Jordi Pujol. I més. Sense parar. Si no hi és, caldrà inventar-ho. Però cal fer caure algú. Si els espanyols no ho fan, ho farem nosaltres mateixos. Passos al costat i dimissió. Quina vergonya! Passarem per sobre de la seva dignitat i per sobre de totes les veritats possibles. Cal preservar la institució, i fan caure una persona honrada. Tant se val. Ha de fer un pas al costat. L’hem d’ensorrar. Ha de dimitir. Quina vergonya. És curiós: alguna vegada han fet caure algú del PSC (PSOE)? Ha caigut en Joan Raventós, i Pasqual Maragall, i José Montilla? Aquests eren bons ciutadans. Aquests no havien de fer passos al costat. Quina vergonya! I Esquerra? També caurà? I vergonya nostra. Quan cau Artur Mas (CUP), quan cau Quim Torra, quan cau Laura Borràs, nosaltres ens ho mirem complaents i potser direm que “Qui sap, Mare de Déu”. Nosaltres esperem que ho ensorrin tot. I facin caure la nostra gent honrada. Tots fem passos al costat. Tots ens amaguem en les nostres misèries de cada dia. Tots amaguem les nostres vergonyes en el feix de la legalitat més amarga. Quina vergonya, catalans! Avui li toca a la Laura. Demà li tocarà a qualsevol persona que no pensi com ells.