Opinió

L’afecte de pares

Sembla elemental, però de vegades un es troba amb casos una mica penosos. Sembla elemental que la família s’ha de construir sobre l’amor, l’afecte entre marit i muller, entre pares i fills, l’afecte sincer entre germans. Però això s’ha d’educar. El nen, de naixement, és egoista, sembla que tot sigui seu. Quan hi ha més germans i els pares són a prop, pot adonar-se que l’amor als altres és una cosa fantàstica. Però cal treballar-ho; altrament creix egoista. No diguem ja en el cas del fill únic; els pares hauran d’estar especialment atents a aquesta educació, ja que altrament creix un egòlatra. “No estarem donant una educació integral als fills si no eduquem els seus sentiments i l’afectivitat. En els joves preval el que és afectiu i sensorial per sobre de la raó i de la reflexió. L’educació afectiva és clarament important.” El que val més, en l’educació, és l’afecte. Això suposa dedicació, estar a prop, exigir però amb compte, mantenint sempre per sobre de tot un amor sensible, ple de detalls. El període de vacances és especial per practicar aquests consells.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.