Opinió

‘Quo vadis’, Barcelona?

Al diari de diumenge, hi apareix publicada una carta titulada amb els tòpics moderns de superilla, corredor, pacificació... que l’Ajuntament actual de Barcelona utilitza per encavalcar encara més la capital catalana amb les dubtoses premisses de fer-la més accessible a la ciutadania obstaculitzant la circulació rodada de tota mena. Superilles, pals, carrils i obstacles varis que aconsegueixen al meu entendre frenar la fluïdesa del trànsit rodat inevitable –que algun expert em corregeixi si vaig errat–, causen pol·lució molt més que si no hi hagués tantes interrupcions, a banda de la degradació arquitectònica que pateix cada vegada més l’admirat Eixample de Barcelona. La pol·lució ve originada per tants diversos factors que la ciència ha desenvolupat especialment en un segle que, per solucionar-la mínimament, aquesta ciència és la que, penso, amb un altre mitjà o llarg període de temps ho ha de resoldre. No són les polítiques que amb pegats i bona voluntat ho poden fer, ni els anuals i demagògics congressos dels representants d’estats del món pel canvi climàtic que no arriben mai a cap acord. Sinó el saber i la voluntat de fer-ho.

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.