Xoc de trens a Montcada

Som el dia 7 de desembre de 2022. Com cada dimecres, el meu fill Oriol va de matí a l’estació de tren de Santa Maria de Montcada i Reixac, de la línia de Manresa, per agafar un R-4 en direcció a Barcelona i anar a l’escola Ferrer i Guàrdia de Torre Baró, on fa de mestre. Avui, però, ens sorprèn amb una trucada telefònica pels volts de les 8 del matí tot dient que el seu tren ha estat envestit per un altre que venia tot seguit al darrere. L’ensurt de la notícia no s’atura malgrat els intents de l’informant repetint “No m’ha passat res”. Sortosament podem confirmar que es tracta d’una fuetada cervical que, de moment, no sembla important. No podem dir el mateix de moltes de les 155 persones afectades pel tràngol d’aquest accident. Però la sorpresa ha estat quan l’alcaldessa, en roda de premsa, ha informat que l’estació de Montcada Centre –on estava aturat el tren envestit– no disposa d’un sistema automàtic que avisi l’estació dels combois en línia d’aproximació. Aquesta informació ens provoca estupefacció, indignació, inversemblança. Com és possible que en ple segle XXI funcionem així. Quants mils de milions s’han destinat a l’alta velocitat, si a les línies convencionals hi ha mancances no sols de seguretat sinó de bon funcionament. El súmmum d’indignació arriba quan la ministra del ram comenta que es tracta d’un cas puntual. Tan sols desitgem que es prenguin les mesures perquè no tornin a passar aquests accidents en cap de les estacions del nostre país. No sé si els responsables tenen una mica de vergonya, a mi em produeix molta pena, i indignació continguda, constatar com es perpetuen les deficiències en les línies convencionals a Catalunya.