Trobada de Sánchez i Macron a Barcelona

Aquí, a Catalunya, el problema de la trobada del president espanyol i el francès és si hi ha d’anar el president de la Generalitat, que ha confirmat que hi anirà, i és que és la seva obligació, ja que és el president de tots els catalans, i no només de la majoria independentista com diuen ells, i per protestar sobre aquesta reunió hem de fer una protesta al carrer per reivindicar i demostrar al govern de Madrid que el procés d’independència encara no s’ha acabat. Potser no, però ara no és el moment de fer-ho, només cal mirar el que faran els sindicats francesos el mateix dia: una vaga general en contra de la llei d’en Macron sobre la jubilació, que vol que passi dels seixanta-dos anys als seixanta-quatre quan a Espanya ja estem als seixanta-set i els nostres sindicats no han mogut ni un dit, ni pels sous, que són al grup dels més baixos d’Europa, i cada dia hi ha més famílies que no arriben a finals de mes, i aquí el problema principal és el procés.

Al país veí, França i no Espanya, els sindicats són independents del govern i els tenen molt ben posats a l’hora de defensar els drets dels treballadors. En canvi, aquí, al nostre país, és totalment diferent: estan endollats en el seu escó i amb sou de diputat i a viure; de tant en tant fan alguna petita moguda per poder justificar el seu sou i qui dies passa anys empeny i la classe treballadora ja s’ho farà. Ja m’ho va dir un funcionari de duanes francès fa molts anys: “No et facis il·lusions, que l’Àfrica comença just aquí, als Pirineus”, i tenia tota la raó.