El lector escriu

Recordant l’Oriol Ymbert Jubany

Acabem de dir adeu al primer mes de l’any 2023, un mes en què fem coses diferents: estrenem calendari, dietari, quan fem el primer taló hem d’anar en compte a posar l’any que acabem d’estrenar, en cas contrari s’ha d’anul·lar, si ets petit com que venim de les vacances de Nadal estrenes llibretes, material escolar i més coses. També ens trobem comiats inesperats, fan més mal que els altres. Dissabte passat a mitja tarda m’arribava la notícia, la veu trencada de la Maria Rosa, mare del petit Oriol; dic petit perquè malgrat tenia 40 anys de petit quan van voler anar a la processó, ell i la seva germana, els vaig apuntar, quan va tocar i va sortir ho va fer de manaia infant de banda, un goig que en vàrem gaudir tots. L’Oriol era solter, tenia els pares i germana però tenia una persona molt especial a la seva vida que sobrepassava els límits, la “iaia” Conxita; era un deliri el que sentia per ella i la “iaia” per ell, no tinc paraules per descriure tant d’amor. Dimarts va tenir un sentit comiat, són molts els que varen voler estar al costat d’en Xavier i la Maria Rosa; la “iaia” Conxita, aquesta iaia especial, i en Josep tampoc li varen fallar. Oriol, envia llum des del cel on has arribat a la iaia Conxita i als que t’han estimat tant i estimem.

(filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia