Del tracte al mal tracte

Que els costums canvien, sobretot pel que fa a les relacions entre les persones, no crec que es pugui negar. I a Catalunya han canviat molt. El tuteig s’ha imposat i tractar algú de vostè ja no s’estila. Persones totalment desconegudes se t’adrecen i et tutegen. Quan ets atès en llocs considerats serveis essencials (per exemple, serveis mèdics, bancs i caixes, bars, restaurants, botigues de tot tipus, etc.), en molts dels quals no et coneixen de res, et tracten de tu, indiferents a l’edat que tinguis.

Segur que als infants ja no se’ls informa de les possibilitats de tracte que tenen a la seva disposició i de com ho han de gestionar. Però això no és tot. Amb aquest tracte informal, directe, planer, franc, lleuger, desacomplexat sorgeix un problema: que el tracte va acompanyat d’un cert mal tracte, de menys a més proporcions. Hi ha persones que en el seu lloc de treball es comporten com si fossin a casa seva i tracten els clients i els usuaris com membres de la seva família o amics molt personals. I llavors en fan un gra massa, incomoden amb les seves actituds i poden arribar a la grolleria. Què hi podem fer?