El lector escriu

Les pantalles o els afectes

El desassossec que sentim és propi, més que d’una època de canvis, d’un canvi d’època. El jovent viu en una realitat paral·lela i encara no ens n’hem adonat. Una de les respostes, sí, és l’educació afectivosexual que hem d’incorporar (ja!) a escoles i instituts. Sobre el com, hi penso. U: l’educació afectivosexual ha de ser principalment afectiva i després sexual. No podem entendre què és el sexe i la sexualitat i saber com la volem viure, sense tenir una bona base sobre els afectes i els vincles. Començar per treballar aspectes com l’empatia i l’autoestima (que es construeix col·lectivament), aturar-se en com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb les altres persones i amb l’entorn, i mastegar una pràctica contínua basada en el bon tracte com l’única forma possible de relació dins el centre i fora. Dos: cal comptar amb docents que puguin traslladar la perspectiva de gènere en tot perquè la sentin incorporada; i tenir present que fins a cert punt podria ser externalitzable l’educació sexual, però no l’afectiva, que hauria de protagonitzar la vida als centres. Tres: urgeix rehumanitzar l’educació, prioritzant invertir no en pantalles i metaversos, sinó a assossegar temps i repensar espais, la qual cosa permetria atendre les necessitats afectives, la satisfacció de les quals és porta d’entrada a la curiositat intel·lectual. Quatre: comptar també amb la família com a agent principal de socialització, el que té més influència i fa de filtre sobre la resta d’agents. Cinc: la societat som cadascú.

Sabadell (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia