El lector escriu

Julieta Piastro i el TDAH (II)

El 1972, amb sis anys d’experiència mèdica psiquiàtrica i aconsellat per un bon amic meu, el Dr. Rom (EPD), vaig ser ponent a Palma de Mallorca d’una àmplia ponència sobre la disfunció cerebral mínima (DCM) en què entre sis companys i companyes abordàvem la problemàtica del que després d’aquest congrés es convertiria en el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Aquest problema és una síndrome i no una malaltia perquè no es coneix la causa ni l’evolució ni els símptomes són uniformes, etc. Hi ha una reducció de la funció frontal inhibitòria i altres problemes que no comento per no cansar el lector. Tampoc detallo la diversitat dels símptomes, però sí que diré que una vegada diagnosticat el pacient, cal descartar una patologia cardíaca (amb un simple ECG) i en funció del pes administrar un component amfetamínic que generalment és ben tolerat, que no cura res, però permet al pacient organitzar la seva vida com mai havia pogut fer, ser positiu en la feina, en la relació familiar i en moltes més coses, de manera que el progrés que fa com a persona potencia l’autoestima, un bé tan preuat com únic en el procés de creixement.

En el darrer escrit anotaré els progressos que he observat en aquests cinquanta anys de tractament en què no he fet mal a cap pacient.

Vilassar de Dalt (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia