El lector escriu

La ‘polanysi’

La política de l’engany sistemàtic ja s’ha fet endèmica com a forma d’anar tirant, pels vividors de la política, a costa dels creients que, amb aquesta Constitució, confonen desig amb realitat. Des d’aquell inici del postfranquisme amb el “puedo prometer y prometo” fins ara.

Un parell d’exemples.

A la futura llei d’amnistia li colen, postpreacords, l’article 39bis que retardarà la seva aplicació, via el TS a TJUE. El que Aragonès anuncia haver tractat com un finançament específic, Sánchez respon amb el cafè (descafeïnat) per a tots de sempre.

Això sí, siguem pràctics, què pensen i no diuen els emmamellats dels poders autonòmics i locals?: com més es retardi l’arribada d’aquells reforços de Brussel·les, a l’equip alternatiu, més podrem aspirar a repetir governs. Qui dies passa –i fa perquè més en passin sense rival honorable–, mamella muny.

Cardedeu (Vallès Oriental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia