El lector escriu

Creure no és qüestió de matemàtiques

Està de moda par­lar o divi­dir les per­so­nes entre cre­ients i no cre­ients. Evi­dent­ment tot­hom creu en alguna cosa, perquè si no seria molt difícil viure. Des d’un punt de vista cristià, cer­ta­ment la fe és un do, una cosa gratuïta, però Jesús a qui busca el troba. Raons per creure, n’hi ha mol­tes, per no també, però no obli­dem que l’acte de fe és lliure.

Em fa molta gràcia quan et diuen: “Quina sort tens de creure.” És veri­tat, és una sort, però el que creu també dubta, pateix, es rebel·la, ho passa mala­ment. La religió no és només un con­sol, que ho és, sinó un motor que dona sen­tit a tota l’existència. Un diari ale­many va fer una enquesta sobre els que cre­ien i sor­tia com un 55% de cre­ients. Hi havia després una pre­gunta trampa sobre els que resa­ven, i sor­tien un 90% de resa­dors, un 35, per cert, de no cre­ients.

Hi ha quel­com natu­ral en la recerca de Déu, de quel­com per­ma­nent, esta­ble, per­fecte, que satisfà tots els anhels de la intel·ligència i del cor. Si a més aquest Déu es va fer home, nen, va tre­ba­llar, va tenir amics, es va ador­mir, va tenir gana i angoi­xes i temp­ta­ci­ons, va plo­rar i va morir per nosal­tres, per sal­var-nos i res­sus­ci­tar, aquest Déu et comprèn i t’estima més que totes les mares del món.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia