Agraïment

Després de lle­gir l’entre­vista de Clara Julià a l’exen­tre­na­dora de sin­cro Clara Basi­ana, no puc dei­xar de tras­lla­dar el meu agraïment tant al diari L’Espor­tiu, com a la peri­o­dista, i espe­ci­al­ment a Clara Basi­ana. Soc ger­mana de Pau­lina Savall, exne­da­dora de sin­cro, que havia tin­gut molts d’èxits espor­tius en la seva època (anys vui­tanta i noranta). Degut a l’exigència d’aquest esport en les cate­go­ries d’elit, suposo que sumat a d’altres fac­tors, va patir anorèxia durant molts anys. Durant un temps es va recu­pe­rar i va tenir tres o qua­tre anys molt feliços en la seva vida, però després, degut a un acci­dent, va tenir altres pro­ble­mes de salut molt greus que la varen aca­bar d’enfon­sar, va recaure en l’anorèxia, i final­ment, ara fa set anys, va morir a con­seqüència de l’anorèxia.

Tot ple­gat va ser molt dolorós per a ella i els del seu entorn. Vull agrair la tasca de Clara Basi­ana per posar l’accent en la neces­si­tat de tro­bar mane­res d’acon­se­guir èxits espor­tius, sense arra­sar la vida de les espor­tis­tes. Ja tocava que algú “de dins” alcés la veu con­tra algu­nes bar­ba­ri­tats que es nor­ma­lit­zen i fins i tot s’aplau­dei­xen amb molta lleu­ge­resa, i que les famílies, més enllà de la il·lusió que els seus fills i filles tri­om­fin, puguin conèixer els ris­cos que això pot com­por­tar. De tot cor, el meu agraïment.