Dues agressions lingüístiques a Girona

Recent­ment a la ciu­tat de Girona m’he vist agre­dit lingüísti­ca­ment dues vega­des. La pri­mera vegada ha estat a la dele­gació d’Hisenda de Girona, on una fun­cionària de l’Estat s’ha negat a aten­dre’m en la meva llen­gua i m’ha rei­te­rat que no entén el català. La situ­ació va gene­rar una tensió inne­cessària però no vaig clau­di­car i vaig man­te­nir-me ferm, i no va ser gens fàcil perquè se m’adreçaven amb con­tundència. El segon cas ha estat en el recinte de les atrac­ci­ons de les Fires de Girona. En un esta­bli­ment firal vaig fer ús de la meva llen­gua per adreçar-me a un res­pon­sa­ble i la res­posta va ser, en un to de per­do­na­vi­des, agres­siu i amenaçant, que havia de par­lar en cas­tellà perquè estem en ter­ri­tori espa­nyol. Val a dir que en aquest cas vaig arri­bar a tenir por de rebre un cal­bot, recor­dant-me els pit­jors moments de la dic­ta­dura fei­xista.

Són dos casos d’acti­tud colo­nial, en un cas un fun­ci­o­nari de l’Estat, i en un altre un res­pon­sa­ble d’un esta­bli­ment pri­vat, però en el fons és el mateix: pre­potència espa­nyola i colo­nial. Un exem­ple de fei­xisme espa­nyol con­tra un ciu­tadà català que creu que par­lar en català és un dret.

Òbvi­a­ment no em ren­diré i faré les recla­ma­ci­ons per­ti­nents, alhora que redo­blaré el meu acti­visme lingüístic i democràtic.