Mossegada!

Com a molta gent, a mi, en gene­ral, també m’agra­den els gos­sos. Vivim una època en què sem­bla que qui no té un gos no forma part de la soci­e­tat moderna. Quina ignorància tan atre­vida!, però reco­nec que és res­pec­ta­ble. Escric jo, que he arri­bat a con­viure amb més de catorze gos­sos! Ara bé, eren altres temps en què, pot­ser, aquests ani­mals apa­rent­ment tan dòcils podien viure amb més lli­ber­tat que actu­al­ment. De fet, els teníem en una finca i feien el que volien! I aquí rau el pro­blema actual. Si el teu gos no pot gau­dir del seu espai natu­ral, es pot tor­nar molt neuròtic... com els matei­xos humans. No pots tenir un iot a dins d’una banyera, oi? Doncs amb els ani­mals passa el mateix, per més que els vul­guem huma­nit­zar, ells neces­si­ten el seu espai. Lògic. A par­tir d’aquí, mai saps quina res­posta et pot donar un ani­mal que no viu tran­quil·lament. En el meu cas, per voler fer-li una carícia a un gos “nor­mal”, vaig rebre per res­posta una santa mos­se­gada! Una prova més que els ani­mals són ani­mals i els humans diria que encara som... humans.