Opinió

Un museu al Forné?

L’immoble és un dels primers exemples de la utilització del vidre en mur cortina pel qual va optar l’arquitecte Joan Maria de Ribot el 1957

Fa quinze dies ja vam parlar de les factures urbanístiques a la ciutat de Girona, fent referència al sobrecost a l’antic mercat de Santa Eugènia, vam recordar el xalet Tarrús i, seguint el mateix camí, la sentència del garatge Forné. El jutjat ha establert una indemnització als propietaris de 4,5 milions d’euros a pagar de manera solidària entre l’Ajuntament i la Generalitat. La catalogació que es va fer de l’edifici del garatge Forné per part del consistori va suposar que els propietaris recorressin contra la decisió als jutjats. Si ens posem en situació, la protecció de l’edifici es decideix en ple auge immobiliari i just abans de l’esclat de la bombolla del totxo. El consistori, legítimament, va voler protegir tot un seguit d’edificis que per les seves característiques arquitectòniques eren prou lloables. La realitat, però, és que aquesta protecció no té un aval que obligui els propietaris a mantenir-los i cuidar-los, i acaba convertint-se en un brindis al sol. Podem veure com el xalet Tarrús, una altra de les finques protegides en aquell moment, ha acabat tapiat per evitar que més ocupes el convertissin en casa seva i hi provoquessin incendis, com havia passat, i només un cop o dos l’any es neteja de plantes i arbustos quan ja es mengen bona part de l’edifici. Amb el garatge Forné el consistori actual treballa per rebaixar l’alt cost imposat pel jutjat i que acabarem pagant tots plegats. Una opció seria que el consistori es quedés l’edifici i poder donar-hi un ús públic. El cert és que les característiques d’aquest immoble no deixen gaires opcions si s’han de conservar els elements arquitectònics que el fan especial. L’immoble és un dels primers exemples de la utilització del vidre en mur cortina pel qual va optar l’arquitecte Joan Maria de Ribot el 1957. L’altre element cabdal és la rampa helicoidal que permetia als vehicles pujar i baixar per cadascuna de les plantes. Amb una Casa Pastors que cada cop sembla més clar que no acabarà sent seu d’un museu d’art modern i contemporani, podria estudiar-se si l’adaptació d’aquest gran edifici permetria repensar-lo de tal manera que pogués acollir un museu innovador i d’impacte en una de les portes d’entrada per a molts visitants a la ciutat. La factura de l’immoble segur que acabarà sent alta, i caldrà estudiar bé com aquesta despesa s’aconsegueix convertir en inversió i en tregui rèdit la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia