Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Avui “sortim” als Estats Units

Avui, diumenge, la més antiga i grandiosa manifestació històrico-musical dels Països Catalans, el Misteri d’Elx, serà present als Estats Units. I no pas en un acte minoritari, sinó a través de la televisió. A l’hora de màxima audiència, la cadena nord-americana CBS transmetrà la pel·lícula del Misteri d’Elx per dues-centes vuitanta emissores!

Fa un any i mig, Carme Callol informà en aquestes pàgines de la iniciativa que havia tingut Gudie Lawaetz, autora d’importants pel·lícules per a la televisió i el cinema: impressionada pel Misteri, decidí de fer tots els esforços per tal d’aconseguir de rodar una pel·lícula que recollís íntegrament aquest veritable monument dramàtic i operístic que es conserva viu després de sis-cents anys, amb uns versos catalans que es remunten a mitjan segle XIV. El Misteri o la Festa d’Elx és únic al món.

Gudie Lawaetz trigà tres anys a poder endegar el projecte, i sóc testimoni de la incansable recerca de consells –els que jo vaig poder donar-li van ser insignificants–, ajuts i col·laboracions que li omplí tot aquest temps, trucant a les portes d’Elx, de Barcelona, de París, de Londres, de Washington… Al capdavall aconseguí un patrocini fonamental en aquesta darrera ciutat: la Folger Shakespeare Library, una institució dedicada als estudis medievals, del Renaixement i de les arrels del teatre. Hi col·laborà també la Fundació Ford i la Fundació Nacional d’Humanitats, organisme federal els recursos de la qual procedeixen dels fons públics del contribuent nord-americà. Per primera vegada aquesta Fundació concedia una subvenció tan important –uns catorze milions de pessetes, i sospito que el cost total de la pel·lícula ha passat dels vint-i-cinc: això demostra la importància de la producció– a una pel·lícula rodada totalment fora dels Estats Units. Però els rectors de la Fundació van creure que havien d’impulsar el projecte perquè els ciutadans nord-americans amb arrels europees tenien uns avantpassats que havien viscut espectacles semblants.

La supervivència del Misteri d’Elx, representat cada any per la Mare de Déu d’agost, és doncs un fenomen especialíssim que té un abast universal: és el poble –intèrpret i espectador– qui l’ha salvat al llarg dels segles, i aquesta fidelitat ha fet possible que els catalans siguem avui, en aquesta única mostra que perdura del teatre-òpera medieval, els representants d’una cultura europea molt antiga.

Algun dia caldrà retre l’homenatge merescut a Gudie Lawaetz: “hostes vingueren que la casa ens il·luminaren”. I jo penso que mentre Televisió Espanyola imposarà aquesta tarda les “Iñigades” habituals, milions de nord-americans descobriran un espectacle que fa posar la pell de gallina per la seva significació històrica; una festa que és un document d’identitat valuosíssim del País Valencià i que serà ofert a tots els Estats Units amb els màxims honors.

Ja que no tenim un canal català, si tinguéssim almenys un canal nord-americà…



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.