Opinió

Mirades

La veu ripollenca de la sardana

Montserrat Juvanteny ha rebut el premi Sant Roc de Vilablareix per la seva tasca de divulgadora del món de la sardana

L’Associació Cultural de Vilablareix va atorgar, el 15 de març, el premi Sant Roc; ho fa anualment, i aquest any ho va fer a una dona que ha donat veu al món de la sardana des de la seva faceta de periodista i divulgadora. El Centre Cultural Can Gruart es va omplir per reconèixer la tasca de Montserrat Juvanteny Espelt (Ripoll, 1948), que durant tants anys es va poder escoltar a diverses emissores de casa nostra i que és la primera dona que recull aquest premi després de Domènech Fita, Joan Domènec i Moner, Joaquim Vidal, Josep Arnau, Guillem Terribas i els germans Roca. Va recollir el premi, una peça de l’artista local Rafel Planella, de mans de l’alcaldessa, Maite Tixis; la regidora de Cultura, Sònia Ruiz, i el president de l’associació, Josep Aribau, després d’una glossa de la seva trajectòria a càrrec de Josep Callol, director del Diari de Girona, amb qui col·labora i que durant molts anys va acollir setmanalment una plana de sardanes que, en els seus inicis, va compartir amb l’emblemàtica Francina Boris.

Montserrat Juvanteny va començar la seva trajectòria a Radio Ripoll La Voz Sindical del Pirineo, i quan les emissores de la xarxa van tancar a causa de la llei Fraga, es va incorporar a la nova emissora, La Voz de Gerona. Després el destí la va portar a les ones de Radio España de Barcelona, però per qüestions familiars va haver de tornar a Ripoll, i durant un temps la ràdio va quedar en un segon pla mentre treballava a l’Escola Tècnica Professional de Ripollès. Tot i així va fer de corresponsal de Ràdio Olot i Ràdio Manresa. Qui la va encaminar al món de la sardana va ser Joan Monell, a Ripoll, i a Girona, Félix Bouso Mares, cap de programació, li va donar una hora setmanal el 1966. Aquesta activitat radiofònica la va portar a presentar aplecs de sardanes i concerts i va tenir una activitat destacada en aquest camp, que li va valdre popularitat i reconeixement.

Anys després va compaginar les seves col·laboracions com a corresponsal al Ripollès del diari i fent informatius a la Televisió del Ripollès. I amb un nou programa a Onda Rambla. La Principal de la Rambla va tenir un gran acolliment i ben aviat difusió a escala nacional fins que la cadena va canviar de mans. Temps després, ja com a FEM Girona, va tornar a les ones radiofòniques gironines des de la Rambla gironina.

Que és una dona coneguda i reconeguda en donen fe les catorze sardanes que li han dedicat diversos compositors gironins. Una veu per Catalunya, de Miquel Tudela, n’és una, però també li han dedicat obres els mestres Josep Antoni López, Francesc Mas Ros, Francesc Fuertes, Pere Fontàs, Lluís Albert, Francesc Camps, Joan Lluís Moraleda, Lluís Duran, Josep Vinarós, Tomàs Gil Membrado i Jaume Cristau. Ha rebut infinitat de premis, des de la insígnia de plata de l’Ajuntament de Ripoll a premis de l’Obra del Ballet Popular, el premi a la difusió i promoció de la sardana de l’Ajuntament de Figueres o el Floricel Rosa d’Or. Continua al peu del canó i és una firma destacada de la revista sardanista Som, editada a Santa Coloma de Farners. El de Vilablareix és un premi ben merescut per la llarga trajectòria de la Montserrat i la feina feta per la divulgació de la nostra dansa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.