Unitat, sort i molts diners

Salt viu la seva festa major, que es va iniciar amb el pregó de Peret, amb família a la vila. El nou equip de govern ha tingut poc temps per trobar pregoner i ha buscat un perfil conegut, popular, amb tirada. L'avi Peret s'estrenava com a pregoner i va demostrar que té tantes taules com a cantant com mancances per lligar un discurs coherent. Ho va arreglar actuant amb la guitarra a la mà, que és el que sempre ha sabut fer bé i no es va oblidar d'El mig amic, la cançó dedicada al seu pare, un venedor dels d'abans. A Salt els gitanos catalans, molts d'ells gent de mercat, hi han arrelat, tot i que molts s'han traslladat dels carrers on es van instal·lar inicialment, carrers ara ocupats pels últims que han arribat, fins als nous barris que s'han construït. Molts s'han espavilat com també ho hauran de provar de fer els que han arribat els darrers anys. S'ha parlat molt de Salt, però poc de les coses bones que té. Miquel Berga recordava fa poc a L'oracle de Catalunya Ràdio, Temporada Alta, Can Panxut. I l'Espai Gironès i tanta vida associativa que té aquest poble que va voler deixar de ser ciutat. Però la situació és complicada: crisi, pobresa i moltes botigues tancades. No cal deixar de parlar de la immigració, que hi és, però cal començar a parlar de trobar solucions als problemes. I això només se soluciona amb unitat, molta sort i, més que amb discursos, invertint molts diners.