viure sense tu
El dia que va morir Muntañola
Riure's de si mateix, primera condició per poder riure amb la resta
El dia que van enterrar Joaquim Muntañola, Barcelona lluïa com mai. El cel era net i clar, i des del tanatori de Sant Gervasi la ciutat s'estenia com una esplèndida catifa fins a tocar la ratlla del mar. De tant de prendre-li el pols a través d'El color de mi cristal, va aconseguir que el seu darrer dia a la terra fos de primavera avançada. Messi va fer anar la mà, i, encara que sense minut de record, com Estapé, no com Tàpies, que era més universal, el Barça li va dedicar un partit històric. I ara ja està, ja no haurà de desmentir més la seva mort. Com que ha viscut gairebé 98 anys, ell mateix ha hagut d'aclarir més d'un cop que encara podia fer punta al llapis i treure el suc de l'actualitat. Els veterans del Barça, per exemple, van trucar als seus fills amb el condol a punt, un dia que Puyal elogiava per antena el seu treball d'immens caricaturista, després que hagués redibuixat les dels herois de les 5 copes.
I després ell se'n va poder fotre i explicar l'anècdota com qui veu el seu funeral, al Tot gira de Catalunya Ràdio. El Sr. Muntañola tenia aquesta capacitat, aquest saber riure's de si mateix, que és la primera condició per poder riure amb la resta. Ara en tenim un altre, d'avi que fa riure, és l'Allan, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, la novel·la del suec Jonas Jonasson, editada en català per La Campana. I l'avi d'aquest fenomen literari no deixa de ser una caricatura, com les que dibuixaven Muntañola, Kim, Don o Puig. Fugir del geriàtric per assaborir la llibertat en el que li quedi de vida. No és que el Sr. Muntañola s'escapés d'enlloc per la finestra, però sí que, avançat a les seves èpoques, va viatjar com ningú, va ser capaç de fer la volta al món, i de resseguir tots els creuers abans de la febrada actual. I en això de fugir, si darrerament els seus fills, nets o besnéts, patien perquè no el localitzaven, quan s'acabaven trobant replicava amb un “a veure si a la meva edat encara hauré de donar explicacions del que faig!”. És clar que aquest avi vital, amb facultats plenes, i amb capacitat de riure, fer riure,i contagiar-lo, a més ens va donar la lliçó que no cal esperar a fugir del geriàtric als 100 anys per viure la vida, que cal començar ara mateix a gaudir dels bons dies abans no ens enterrin.
