viure sense tu
El desgast del temps
Guardiola, desgastat pel temps, buit, es vol tornar a omplir
Buf, quin vertigen! La setmana del viacrucis esportiu i emocional que ha instal·lat la culerada al Shambalha, la nova atracció de Port Aventura. En què la cara girada de la doble derrota, i el cant dels adéus del Pep Guardiola, han tingut l'alleujament alemany del Bayern i la tria de Tito Vilanova, pensava en el valor de tenir valors.
Es pot pensar que és una bona cel·lofana, una estratègia de màrqueting i res més. Perquè, és clar, estem parlant de futbol professional i d'un mercat on els milions es fan anar com volen. Però és evident que també en aquesta esfera les coses es poden fer de moltes maneres. Amb joc net o amb joc brut. Amb esforç, i treball, o creient en la genialitat individual i sense entrenar, creient en l'equip o exhibint cuixa, estudiant jugades o deixant créixer la gespa, felicitant el rival que t'ha guanyat o ni comparèixer en les rodes de premsa. Valors i contravalors. Dos models que, sense garantir l'èxit al 100%, deuen deixar un estat d'ànim diferent a qui els practica.
Pep se sent reconfortat i en pau amb la feina feta. Mal aniria. Però Guardiola, cansat, desgastat pel temps, buit, es vol tornar a omplir. I es vol omplir fora de la pressió, de l'estrès dels partits cada tres dies. Psicòleg, líder, model, filòsof, rapsode, poliglot, magnètic, guanyador il·lusionant diu que prou.
Capaç d'haver donat a l'afició el trofeu a l'orgull segons Sandro Rossell, capaç de fer empeltar aquesta manera de fer en una afició que aprecia l'esforç de l'equip fins en la derrota, fa desfilar l'esperit de Bac de Roda, Josep Moragues i el Carrasclet, i es torna a aixecar. “Mou, tu dedo nos señala el camino”, profetitzava la pancarta del Bernabéu. Doncs sí, Tito Vilanova hereta el llegat, té una tasca gegantina, però coneix el mètode com ningú. El mestre Tito no és un mestretites, sabrà de què parla quan s'adreci als jugadors. Ha participat de la festa, i en Pep no li deixa les escorrialles, perquè encara que el Barça ho té tot guanyat, també ho té tot per guanyar. Som-hi, Tito! Gràcies, Pep.
