Els premis que no estimaven les dones

No soc par­ti­dari d’impo­sar quo­tes de pari­tat, però m’inco­moda que encara hi hagi tanta dis­pa­ri­tat en l’adju­di­cació de pre­mis lite­ra­ris. Hi ha mol­tes expli­ca­ci­ons, però cap em con­venç. Dos pre­mis Proa, dos homes. Tres pre­mis Òmnium, dos homes i una dona. El premi Lli­bre­ter ori­gi­nal en català va millor: els dar­rers deu anys, qua­tre dones i sis homes (comp­tant el d’aquest any, que aposto que serà mas­culí). L’enorme dese­qui­li­bri en els pre­mis històrics (Sant Jordi, Josep Pla, Sant Joan, Cre­xells, Pin i Soler...) és crònic, perquè venen d’una època més patri­ar­cal i la cor­recció serà lenta. El Ber­trana està pro­gres­sant, una mica. I sort que els infor­mes que reben els jut­ges lite­ra­ris (mol­tes són dones, per cert) no són de la Guàrdia Civil!