Melodia escocesa

La melodia sona familiar. Un partit que es presenta a les eleccions amb la promesa de convocar un referèndum d’independència si obté la majoria absoluta. La guanya en escons –sumant als seus els d’una formació aliada– i confirma que durà a terme la consulta. A l’altre cantó, un govern central decidit a impedir-ho. I ara, la melodia dissonant: un ministre britànic que, quan se li pregunta si Escòcia té el dret de separar-se del Regne Unit, contesta que “of course”, i que rebutja el referèndum perquè ara, en època de reconstrucció postpandèmica, no el considera prioritari. I una primera ministra escocesa que desafia Londres a bloquejar la consulta als tribunals, confiada com deu estar que el sistema democràtic britànic, malgrat tot, funciona.