Opinió

L’APUNT

Timbals, platerets, Peart i Astaire

La bateria és un instrument incòmode de traslladar, sorollós per als veïns, poc agraït si es toca sol, però garanteix salut cardiovascular. Amb límits raonables. Avui fa tres anys justos que va morir el canadenc Neil Peart, membre del trio Rush i un dels grans d’aquest instrument. Els bateristes de jazz ho basaven (i basen) tot en la tècnica aplicada a pocs elements, com Gene Krupa. Dels setanta ençà, les bateries dels grups de rock s’han convertit en una mena de ferreteries: com més elements, millor. Si hi ha un solo exemplar, però, és el que va interpretar al llarg de gairebé quatre minuts el gran Fred Astaire el 1937 al film A damsel in distress. Hi combina claqué amb donar cops a una bateria desmuntada al seu voltant. Amb la perfecció i elegància habituals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia