El plaer de la pluja a l’agost

Qui ens havia de dir que el plaer més gran d’un diu­menge d’estiu no havia de ser anar a la platja o la pis­cina sinó sen­tir la remor de la pluja i mullar-se els peus en una esca­pada ràpida al car­rer. Sap greu per les des­tros­ses que l’aigua ha comès en alguns punts de Cata­lu­nya, però l’ale­gria amb què s’ha rebut la pluja i la dava­llada de les tem­pe­ra­tu­res és un símptoma de la duresa amb què la calor i la sequera ens estan asso­tant aquest estiu. Resulta evi­dent que l’escal­fa­ment glo­bal i les seves con­seqüències s’han d’abor­dar amb una mirada àmplia que inclo­gui l’orde­nació ter­ri­to­rial i tots els seus ele­ments. Es diu sovint que l’extinció dels incen­dis fores­tals comença per la neteja prèvia del sota­bosc, i aquesta filo­so­fia és la que està cos­tant apli­car.