Escoltar, un deure per dignitat

No es pot ima­gi­nar l'hor­ror, per molt que te l'expli­quin. “No es el con­tarlo, es vivirlo”, deien els tes­ti­mo­nis
del docu­men­tal Els inter­nats de la por de TV3, el més vist del dimarts amb més de 635.000 espec­ta­dors (19,1%). El mèrit del docu­men­tal va més enllà de la denúncia de la impu­ni­tat fran­quista, del que la tran­sició va tapar sota la catifa. No hi ha oblit ni perdó perquè no hi ha hagut una res­ti­tució pública d'un infern que pas­sava de nit, entre pas­sa­dis­sos lúgubres i en nom de Déu. Se'ns remou tot quan s'escolta la cru­el­tat però és un deure; no fer-ho és tapar-ho un cop més sota l'estora. I cal escol­tar, ara i sem­pre, per dig­ni­tat; la que no tenen els que callen. Escol­ta­rem i la ràbia ens farà com­par­tir-ho amb el món però, can­viarà alguna cosa?