Canal 9 i el PP
La responsabilitat cau sobre el poder polític
que ha utilitzat, manipulat i distorsionat un ens que ha de ser de tots els valencians
El tancament de Canal 9, la televisió pública valenciana, té moltes derivades polítiques i periodístiques que s'aniran desgranant en els propers temps. Una de les causes de fons de la seva desaparició és, al meu parer, el posicionament ideològic de la cadena que era una corretja de transmissió dels presidents Zaplana, Camps i també Fabra. No era una cadena pública sinó una televisió del govern.
L'any 1990 arrancà amb una audiència del 21,4 per cent i el 2013 ha quedat clavada en un 3,5 per cent. D'aquesta davallada espectacular en són responsables els polítics que pensaven que la televisió era seva, però també en tenen culpa aquells professionals que sabien que treballaven amb mentides en forma de propaganda i per raons comprensibles i humanes com les de conservar el lloc de treball hi posaven la cara o escrivien guions políticament induïts. Que ara ens diguin com es va produir aquesta intromissió tan descarada del poder polític és d'agrair perquè quedarà palès si més no com el Partit Popular va convertir la ràdio i la televisió valencianes en una finca particular per guanyar eleccions, per amagar informacions d'interès públic i per afavorir persones properes, tant col·locant-les com a treballadors a l'ens públic com fent-les sortir favorablement davant l'opinió pública.
El periodisme no està fet de pasta d'herois, ni falta que fa. Tots els que fa anys que ens arrosseguem en aquest ofici sabem que les redaccions dels mitjans de comunicació, públics i privats, són com les fàbriques d'hamburgueses on no es fan gaires distincions en la qualitat de les carns a l'hora de presentar el producte al consumidor. Per això és innecessari que els periodistes que van posar la seva cara o el seu talent per transmetre mentides o propaganda del govern valencià surtin ara dient que van ser forçats a seguir consignes de tota mena. Aquests gestos es fan al seu moment, quan el risc és perdre la feina o ser arraconat en una redacció on sempre hi ha cementiris d'elefants vivents. Però seria del tot injust descarregar la responsabilitat sobre l'anella més feble del procés dels disbarats que ha suposat la ràdio i televisió valencianes. La responsabilitat cau sobre el poder polític que ha utilitzat, manipulat i distorsionat un ens que ha de ser de tots els valencians.
En el programa electoral de les eleccions de 2011 es proclamava que la televisió ha d'estar bolcada en el servei públic, compromesa amb el rigor i el compliment pressupostari. El deute a finals de 2012 era de 1.126 milions d'euros. També deia el programa electoral que la televisió pública valenciana ha de ser l'altaveu dels valencians, és el seu altaveu, no en tenen cap altre. Quan una televisió pública es converteix en altaveu del govern oblidant-se de les minories que conformen també tota col·lectivitat política i cívica, perd interès informatiu, només cal veure les audiències, i es deteriora com a producte de servei a una societat plural i lliure. Es podria dir que el més que probable tancament de la televisió valenciana no ha estat per la pressió de l'oposició ni per moviments ciutadans organitzats. Ha caigut pel seu propi pes, sense que ningú empenyés, víctima de la manipulació, dels escàndols encoberts i de la despesa descontrolada.
Una de les constants de la televisió valenciana ha estat la confrontació oberta amb tot el que venia de Catalunya. Des de la llengua fins a la política i la concòrdia entre dos pobles que tenim moltes més coses en comú que les que ens poden separar. Ha estat ridícul que durant anys TV3 no es pogués veure al País Valencià i Canal 9 no tingués un porta d'entrada a les televisions dels catalans. No s'ha fet perquè no han volgut els successius governs valencians que han vist en el català un enemic que no existia, atès que valencians i catalans ens entenem a la perfecció parlant la mateixa llengua, es digui com es digui o tingui les varietats idiomàtiques que caracteritzen totes les llengües del món. Aquesta confrontació era ideològica i política. No era real si ens fixem en els intercanvis comercials en les dues direccions, la determinació per accelerar i promoure el corredor mediterrani a través de les respectives societats civils, el trànsit de milers de persones que diàriament es desplacen en les dues direccions per qüestions culturals, econòmiques, de veïnatge i turístiques. La ràdio i la televisió públiques de València han estat un instrument per als governs de torn, però han fet un servei molt feble a dues comunitats unides per la cultura, la història i els interessos comuns. Quina llàstima.
Tant de bo que es pugui refundar la televisió pública de València amb una visió més àmplia i més professional. Potser també més dimensionada a les necessitats d'un país que té tot el dret a disposar d'un ens que serveixi als interessos dels valencians, que, com tota societat moderna, són plurals i tenen una manera diversa de veure els seus problemes i com es poden resoldre de manera més satisfactòria per a tots. La disbauxa en una empresa privada porta directament a la fallida. Quan aquesta pràctica del tot s'hi val per afavorir el president de torn, el govern municipal o persones pròximes al poder s'instal·la en un mitjà públic de comunicació es fa un gran mal al periodisme, al poder polític i a la societat a la qual pretesament es volia servir. El que ha passat a Canal 9 tindrà conseqüències polítiques a València. Potser ja no es disposarà del paraigua que ho tapava tot, enaltia el que era propaganda, encobria amics i destapava les misèries dels enemics. Avui ja no es pot anar així pel món.
