Opinió

La vuitena vegueria no és foc d'encenalls

L'inici de la tramitació de la llei per a la creació de l'àmbit funcional de planificació territorial del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i una part de l'Anoia), juntament amb l'aprovació de llei de vegueries al consell de governs locals, ha fet reviure intensament el debat sobre la vuitena vegueria. Els ciutadans del Penedès fa cinc anys que van començar a reclamar la vegueria pròpia com una fórmula per donar sentit a un territori que durant anys ha estat esquarterat com a conseqüència de la divisió provincial. La història del territori i les vinculacions laborals, polítiques i socials dels seus ciutadans donen sentit a aquestes quatre comarques com una unitat, però, de moment, les forces polítiques encara no han trobat la manera de vehicular la demanda ciutadana. Els partits haurien de tenir la capacitat de vehicular aquesta demanda, quan en el cas del projecte de la vegueria del Penedès se n'ha provat la viabilitat. En cas d'assolir aquesta fita, el Penedès seria el quart territori de Catalunya per població, i la forta implantació industrial, del sector de serveis i de la vinya li garanteix un important potencial econòmic. Aquestes són algunes de les raons que han mogut entitats i particulars a promoure la vegueria com un objectiu. De moment, en l'últim ple del Parlament es va fer un pas primordial per a la redacció de la llei de creació de l'àmbit de planificació territorial. Malgrat això, la fita hauria de continuar sent la vegueria del Penedès, en benefici també de la resta de Catalunya. Però també és cert que això no hauria de ser cap impediment perquè la resta de territoris del país desenvolupessin les lícites aspiracions arran de la necessària reorganització territorial del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.