Els EUA i la seva política exterior
L’anunci sobtat, fet pel president nord-americà Donald Trump, de la sortida de les tropes dels Estats Units de Síria i de la retirada parcial de l’Afganistan demostra, un cop més, que el màxim dirigent de la Casa Blanca actua sovint per impuls i sense tenir en compte, per exemple, en aquest cas, l’opinió del seu secretari de Defensa, James Mattis, que ha dimitit tot darrere dels seus generals i, fins i tot, del seu mateix partit. Efectivament, la majoria d’experts consideren que la sortida de les tropes nord-americanes del conflicte sirià provocarà, justament, un efecte contrari: impulsar un ressorgiment d’Estat Islàmic, ara confinat en una minsa franja de terreny al sud-est de Síria, i, sobretot, permetrà que potències, en teoria enemigues, com l’Iran o Rússia, eixamplin la seva influència a l’Orient Mitjà. De fet, tant el president iranià, Hassan Rouhani, com el turc, Recep Tayyip Erdogan, així com el primer mandatari rus, Vladimir Putin, els països amb més interessos a Síria, i també amb més tropes sobre el terreny, s’han afanyat ràpidament a celebrar la decisió nord-americana. Un fet que, per si mateix, hauria de fer que el president Trump s’interrogués sobre l’abast de la seva decisió i si aquesta no és un greu error estratègic. El mateix passarà a l’Afganistan, on els EUA hi són des del 2001.
Trump no sembla, però, disposat a canviar la seva decisió, malgrat la forta pressió que ha rebut aquests dies per part de tothom. També sembla immune al clam dels kurds, els grans damnificats per la sortida americana de Síria, que ara quedaran desemparats davant les forces turques. Erdogan ja s’ha afanyat a anunciar una ofensiva contra els kurds, a qui ningú sembla agrair la seva heroica lluita per posar fi a Estat Islàmic.