Editorial

Ombres de primavera

El pas més enllà de Trump

“Trempant amb la idea que l’exèrcit actuï, vol anar més enllà exercint la repressió en la frontera incerta entre legalitat i les clavegueres de l’Estat

Algú m’ha comentat amb ironia que Donald Trump té la “virtut de la sinceritat” en el sentit que no es pot negar que diu clarament allò que d’altres volen amagar i disfressar: que, de manera fonamental, les forces dites de seguretat hi són per reprimir les protestes contra el poder establert (i més quan aquest, a través de la mateixa policia o de l’exèrcit, evidencia sense miraments la seva naturalesa violenta al servei dels uns per sobre dels altres) i així qualsevol dissidència. Ho sabem o, en tot cas, ho podem saber si volem: en nom de l’ordre i de la llei, que el poder avalat per un Estat s’infringeix quan li convé, es justifica l’exercici de la violència amb l’argument que s’aplica de manera legítima en contra de tota mena de “terroristes”. També ho podem saber: el poder, mentre terroritza, es concedeix la capacitat de designar qui són els terroristes.

M’atreviria a dir, però, que l’actual president dels EUA (i, per tant, votat per milions de persones que, creient-se tot el que pugui arribar a dir malgrat que es contradigui un dia rere l’altre, semblen disposades a tornar-ho a fer) encara vol anar més lluny amb el seu “anem contra ells”. Aquest està destinat a les multituds que protesten davant d’un sistema classista i racista que, encarnat pel mateix Trump i defensat per molts dels que així mantenen uns privilegis que consideren “naturals”, propicia i tolera que, posem per cas, un policia (com ho han fet tants d’altres abans mentre els seus companys, com si res, s’ho han mirat, si no hi han ajudat) assassini un afroamericà, sigui amb un tret o amb una acció opressiva contra el seu cos impotent. Sí, encara vol anar més lluny. No en fa prou amb la repressió habitual que fa que aquells que protesten davant l’assassinat de George Floyd siguin colpejats, dispersats amb gasos lacrimògens i detinguts. Ell (i sempre hem de suposar que no només ell) vol més contundència i més detinguts que, si pogués, condemnaria a presó sense judici perquè s’ho mereixen i prou. No m’ho invento: hi és implícit en les seves paraules. Volent negar una insubmissió multitudinària, culpa una minoria de la violència, com han fet i fan tots els règims totalitaris, que d’aquesta manera volen controlar tota la població, inclosa aquella que hi està a favor. Trump, trempant amb la idea que l’exèrcit actuï, anuncia un pas encara més enllà de la majoria dels sistemes democràtics que, volent-ho amagar, exerceixen la repressió en les fronteres incertes entre la legalitat i les clavegueres de l’Estat. D’aquest pas més enllà se n’ha dit feixisme. Un pas, tanmateix, que molts altres temptegen d’amagat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia