La vacuna és un pas decisiu, però no l’únic
L’inici de la vacunació contra la Covid-19, demà farà just una setmana, marca l’inici de la fi en la lluita contra aquesta pandèmia sanitària. Encara quedarà trobar les ‘vacunes’ contra la crisi econòmica i social –la major des de la Segona Guerra Mundial– que ha provocat. Però és això, un inici, fonamental, però només un inici. Els experts calculen que fins ben passat l’estiu no hi haurà prou població mundial vacunada per començar a pensar en una certa normalitat i que aquesta no arribarà, com a molt d’hora, fins a finals d’any. Per aquest motiu, cal continuar sent molt estrictes en les mesures de protecció, en aquesta espècie de mantra en què s’ha convertit la neteja de les mans, l’ús de la mascareta i la distància social. I encara més veient que les dades dels ingressos hospitalaris i d’ocupació de les UCI no són pas bones.
Aquesta és, segurament, la vacuna més ràpida d’aconseguir-se de tota la història, i això ha fet que hi hagi qui en dubti. Però aquesta vacuna és fruit de la col·laboració de tota la comunitat científica del món i ha rebut una quantitat ingent de diners públics, a banda de les ja habituals inversions privades en busca de benefici econòmic. Mai fins ara hi havia hagut un esforç científic i econòmic com aquest per aconseguir una vacuna, i seria millor preocupar-se de demanar que totes les investigacions per trobar el vaccí de qualsevol malaltia, també de les que a hores d’ara només afecten països pobres, tinguin les mateixes possibilitats que la de la Covid-19, en lloc d’atacar la seva credibilitat. Tots els organismes oficials han certificat que és segura i, en la realitat, als països on ja s’està administrant en grans quantitats hi ha hagut molts menys usuaris amb efectes secundaris que en moltes d’altres. La desinformació sobre la vacuna pot provocar greus problemes en el futur, sobretot als països més pobres i en la població infantil. S’ha d’exigir la màxima seguretat i que la vacuna arribi arreu del món, però també fugir de falsos alarmismes.