Editorial

Solidaritat cívica, ineficàcia administrativa

L’onada de refu­gi­ats des­fer­mada per la guerra a Ucraïna –en rea­li­tat l’enèsima crisi de des­plaçats que posa a prova els fona­ments de la Unió Euro­pea– ha tor­nat a dei­xar al des­co­bert t les limi­ta­ci­ons i la ine­ficàcia de la burocràcia a l’hora d’afron­tar aquesta mena de dra­mes. Ni tan sols quan es tracta de per­so­nes ben­vin­gu­des, a diferència d’altres pro­vi­nents de guer­res igual­ment cru­els que no han tin­gut la mateixa aco­llida, l’apa­rell admi­nis­tra­tiu no és capaç d’acon­se­guir uns mínims d’eficàcia per agi­lit­zar els tràmits que els per­me­tin regu­la­rit­zar la situ­ació, esta­blir una residència fixa i tro­bar feina. No és un repte menor, les xifres sobre la quan­ti­tat de gent obli­gada a aban­do­nar les seves llars a Ucraïna són prou esfereïdores: prop de tres mili­ons d’afec­tats ja han cre­uat la fron­tera fugint de les bom­bes i, només a Cata­lu­nya, ja s’ha comp­ta­bi­lit­zat l’arri­bada de 8.000 per­so­nes.

Nova­ment la soli­da­ri­tat ciu­ta­dana ha fet la seva feina, ja sigui ofe­rint sobre el ter­reny trans­port gratuït per faci­li­tar l’esca­pada, ja sigui obrint casa seva a Cata­lu­nya, ja sigui par­ti­ci­pant en qual­se­vol dels canals esta­blerts per fer-hi arri­bar ajuda. Falta, és clar, que les auto­ri­tats també esti­guin a l’altura per regu­la­rit­zar i cana­lit­zar el flux migra­tori de manera efi­ci­ent i pro­por­ci­o­nal. Almenys el des­a­fi­a­ment humà des­en­ca­de­nat per la invasió russa ha abo­cat la Unió Euro­pea a con­sen­suar mesu­res inèdites en cri­sis sem­blants, per exem­ple per­me­tre la lliure cir­cu­lació dels ciu­ta­dans ban­de­jats. Uns nivells d’entesa i com­promís que hau­rien d’haver arri­bat per que­dar-se, tot i que resul­ten evi­dents les difi­cul­tats per aten­dre les deman­des soci­als i labo­rals d’un volum tan ele­vat de població sobre­vin­guda. En aquest sen­tit, la impro­vi­sació fallida de cen­tres d’atenció ade­quats o les inútils cues vis­cu­des a les por­tes dels cen­tres on es tra­mita la docu­men­tació per­ti­nent, des­fe­tes quan els interes­sats s’han assa­ben­tat que sense cita prèvia no els aten­drien, tor­nen a ser, lamen­ta­ble­ment, un altre senyal que les coses neces­si­ten millo­rar en un àmbit tan sen­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia