Editorial

L’AP-7 obliga a repensar la mobilitat

La satu­ració a la qual ha arri­bat una de les auto­pis­tes amb més trànsit d’Europa, l’AP-7, s’hau­ria de con­ver­tir en el deto­nant d’un replan­te­ja­ment glo­bal de la mobi­li­tat. De moment, a la Gene­ra­li­tat li cor­res­pon cor­re­gir en pocs dies la falta de pre­visió demos­trada en els 10 mesos que fa que es van supri­mir els peat­ges. Seran actu­a­ci­ons con­jun­tu­rals en busca de reduir els col·lapses i per limi­tar la durada i extensió dels ine­vi­ta­bles: tenir més grues en cir­cu­lació per reti­rar aviat un obs­ta­cle, obrir car­rils addi­ci­o­nals i pro­hi­bir el trànsit de cami­ons en vies i moments d’alta demanda poden sem­blar pedaços, però tot ajuda. Notar l’efecte de la reducció del límit velo­ci­tat i l’incre­ment de radars serà més difícil quan la velo­ci­tat ope­ra­tiva ja queda mol­tes hores per sota del màxim legal.

L’estiu s’entre­veu pro­blemàtic i valdrà la pena moure’s a la con­tra del gran gruix del trànsit, una pla­ni­fi­cació més plau­si­ble en temps d’esbarjo que en la mobi­li­tat labo­ral. Cap a aquesta última s’ha d’adreçar la revisió que impo­sen la recu­pe­ració post­pandèmica del turisme, de l’eco­no­mia i d’una mobi­li­tat que, per efecte de la covid, con­ti­nuem per­ce­bent com a menys segura en trans­port col·lec­tiu. La meta és treure vehi­cle pri­vat de la mobi­li­tat i repar­tir l’impres­cin­di­ble entre la xarxa viària dis­po­ni­ble. L’èxit implica actuar en diver­sos fronts. Cal rever­tir el dèficit crònic de trans­port col·lec­tiu i fer-lo com­pe­ti­tiu en temps i en preu amb el vehi­cle pri­vat. Avui el tren és alter­na­tiva real al cotxe per anar de Girona a Bar­ce­lona, però no des de Vic o Tàrrega. Per treure vehi­cle pesant de l’asfalt cal que el trans­port de mer­ca­de­ries en llarga distància es tras­lladi a un cor­re­dor fer­ro­vi­ari que, més que un retard crònic, pateix el boi­cot del govern de l’Estat, que també ha d’aban­do­nar la tebior per impul­sar el tele­tre­ball quan la pre­sen­ci­a­li­tat no aporta res. Que tot­hom tin­gui una alter­na­tiva de trans­port públic no és rea­lista, però tan sols reduint el trànsit rodat un 10%, les vies prin­ci­pals dei­xa­rien de col·lap­sar-se, amb l’afe­git gens menor del bene­fici medi­am­bi­en­tal i sense neces­si­tat de cap més obra que rema­tar el quart cin­turó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia