Editorial

Monarquia contra drets civils al Regne Unit

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Anna Puig, Xevi Masachs, Anna Ser­rano, Irene Case­llas, Susanna Oli­veira, Núria Astorch, Gui­llem Vidal, Teresa Màrquez, Toni Brosa, David Brugué i Fran­cesc Espiga.

La coro­nació del rei Car­les III ha tor­nat a ser l’apa­ra­dor del caràcter anacrònic d’una ins­ti­tució que ja no des­perta les adhe­si­ons del pas­sat i que ha ser­vit per mos­trar la pit­jor cara d’una de les democràcies més anti­gues del món: la repressió de la lli­ber­tat d’expressió. La detenció d’una cin­quan­tena d’opo­si­tors repu­bli­cans que sim­ple­ment pre­te­nien fer sen­tir la seva pro­testa al car­rer és el ver­gonyós balanç d’una jor­nada que pre­ci­sa­ment s’hau­ria d’haver carac­te­rit­zat pel màxim res­pecte als drets civils, trac­tant-se com es trac­tava de la festa grossa d’una de les ins­ti­tu­ci­ons tron­cals de la soci­e­tat britànica. Amb l’excusa de garan­tir la segu­re­tat de l’esde­ve­ni­ment es va posar el morrió a la gent que dis­crepa de la monar­quia emprant un ins­tru­ment tan propi de règims tota­li­ta­ris com són les deten­ci­ons pre­ven­ti­ves. Aques­tes també són imat­ges que el cap de set­mana han fet la volta al món, i no pre­ci­sa­ment per cele­brar res.

Però una cosa és que aug­menti el sen­ti­ment repu­blicà, sobre­tot entre els joves, i una altra de ben dife­rent és que això pugui sig­ni­fi­car la més mínima amenaça con­tra l’‘statu quo’ actual. Car­les III pot seure tran­quil al seu tron i és pre­vi­si­ble que les pro­cla­ma­des inten­ci­ons moder­nit­za­do­res que­din pura­ment en aspec­tes for­mals en l’entorn mili­o­nari d’una família que no està pre­ci­sa­ment dis­po­sada a renun­ciar als pri­vi­le­gis. La cerimònia de coro­nació ha estat, en aquest sen­tit, un nou intent de blan­que­jar la mala imatge d’una gent que a l’hora de la veri­tat viu des­con­nec­tada de la resta de ciu­ta­dans. Neces­si­ta­ran més deter­gent per com­pen­sar les anti­pa­ties que des­perta el monarca, per­so­nal­ment molt per sota de la popu­la­ri­tat de la seva mare i que, a més, arriba dalt de tot del poder després d’una llarga vida dedi­cada de ple a pas­sar-ho bé sense haver de patir per fer cap ser­vei públic a l’Estat. I amb aquest currículum és molt difícil que un ancià esti­gui dis­po­sat a fer d’ara enda­vant sacri­fi­cis rere la como­di­tat dels murs de palau. En el fons sap que assu­meix una etapa de tran­sició i que les espe­ran­ces només estan dipo­si­ta­des en el seu fill, el príncep Gui­llem, per això se li ha donat tant de pro­ta­go­nisme en la posada en escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia