Editorial

Una victòria contra la repressió

El final de l’exili polític de Marta Rovira, Ruben Wagens­berg, Josep Camp­majó, Jesús Rodríguez i Ole­guer Serra és un capítol feliç i espe­rançador en el con­text de la tètrica història de la repressió de l’Estat espa­nyol con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista de Cata­lu­nya. És feliç sobre­tot per a les per­so­nes i les famílies que han vist les seves vides injus­ta­ment muti­la­des i asset­ja­des per un Estat malalt i un procés judi­cial bàsica­ment per­vers. I és espe­rançador perquè és fruit d’una victòria judi­cial (l’arxi­va­ment del cas Tsu­nami), d’una victòria política (la llei d’amnis­tia) i d’una victòria de la raó, que encara bata­lla per arren­car el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i l’Estat de les gra­pes de la justícia, per retor­nar-lo al marc de la política, del qual no hau­ria d’haver sor­tit mai. Era, doncs, un retorn molt espe­rat, espe­ci­al­ment en el cas de la secretària gene­ral d’ERC després de sis anys refu­gi­ada a Suïssa, i és un epi­sodi històric –com ho va ser l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics el 23 de juny del 2021– en la llarga relació de dis­sidència de Cata­lu­nya res­pecte del pro­jecte uni­tari d’Espa­nya, del qual cal des­ta­car el valor i cele­brar com mereix.

Perquè és una victòria par­cial enmig d’un con­flicte que con­ti­nua ben obert. Ho està en l’àmbit judi­cial perquè el pre­si­dent Puig­de­mont i els con­se­llers Comín i Puig con­ti­nuen exi­li­ats i per­se­guits obses­si­va­ment pel Tri­bu­nal Suprem i perquè l’amnis­tia avança amb len­ti­tud i amb totes les tra­ves pos­si­bles d’una part de la cúpula judi­cial espa­nyola. I també ho està en l’àmbit polític, i aquí les parau­les de Marta Rovira en l’acte de ben­vin­guda a Can­ta­llops van sonar com­ba­ti­ves i car­re­ga­des d’intenció, fins i tot d’un cert aire de recon­ci­li­ació, subrat­llant els llocs comuns com­par­tits per la immensa majo­ria dels inde­pen­den­tis­tes, com és que vèncer la repressió de l’Estat no és el final del camí, sinó un pas més en un full de ruta que passa per tor­nar a “unir el movi­ment inde­pen­den­tista” i per “aca­bar la feina que vam dei­xar a mit­ges”. Un mis­satge ambiciós i opti­mista, en un moment difícil per a l’inde­pen­den­tisme –que ha per­dut la majo­ria al Par­la­ment– i espe­ci­al­ment com­plex per a ERC, que ha de deci­dir entre forçar noves elec­ci­ons amb expec­ta­ti­ves a la baixa o entre­gar el govern de la Gene­ra­li­tat al par­tit que va con­tri­buir a la repressió i a l’exili.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.