Editorial

L’espanyolització del govern Illa

La decisió del govern de Sal­va­dor Illa d’obrir la porta a la inte­gració de la poli­cia espa­nyola (CNP i Guàrdia Civil) al CAT-112, l’orga­nisme de la Gene­ra­li­tat que ges­ti­ona les emergències a Cata­lu­nya, no és només una cessió de com­petències, és una marxa enrere de l’auto­go­vern català. Els governs que l’han pre­ce­dit al llarg de les últi­mes dècades han inten­tat poten­ciar l’auto­go­vern, ele­var el seu sos­tre com­pe­ten­cial, dotar-lo dels mit­jans neces­sa­ris per res­pon­dre millor a les neces­si­tats dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya; en cap cas renun­ciar a la seva res­pon­sa­bi­li­tat, al seu lide­ratge i a la plena gestió dels ser­veis. En aquesta direcció, hi ha deman­des històriques sobre l’ampli­ació de la plan­ti­lla dels Mos­sos, sobre l’assumpció de les com­petències de segu­re­tat a ports i aero­ports, les de sal­va­ment marítim o sobre la inte­gració de la poli­cia cata­lana a l’Euro­pol. La inte­gració de la poli­cia espa­nyola a la sala d’ope­ra­ci­ons de les emergències cata­la­nes, així com l’accés a tota la infor­mació que s’hi cana­litza, és una renúncia, un pas enrere, i va exac­ta­ment en la direcció contrària a la del ple auto­go­vern.

El govern espa­nyol és qui per­se­gueix fa temps aquesta inte­gració i el govern català sem­pre l’ha refu­sat, per res­pon­sa­bi­li­tat política i perquè no hi ha motiu objec­tiu o ope­ra­tiu que la jus­ti­fi­qui. La immensa majo­ria d’emergències són com­petència de la Gene­ra­li­tat (emergència sanitària, extinció d’incen­dis i sal­va­ment, segu­re­tat ciu­ta­dana, pro­tecció civil). La inte­gració no era una neces­si­tat, no resol cap pro­blema i, en canvi, intro­du­eix una tutela de l’Estat. Si una imatge val més que mil parau­les, ahir van ser els par­tits del 155 al Par­la­ment els qui van tan­car files amb el govern d’Illa per no fer marxa enrere. L’únic motiu per fer aquest pas és polític i res­pon a la deter­mi­nació gai­rebé obses­siva del pre­si­dent Illa de rein­te­grar Cata­lu­nya a l’obediència autonòmica, de demos­trar més que concòrdia, com­pli­ci­tat amb Espa­nya, de res­ta­blir totes les con­ne­xi­ons pos­si­bles amb l’Estat començant pel rei Felipe VI i aca­bant per la gestió de les emergències, encara que sig­ni­fi­qui lli­mar l’auto­go­vern i debi­li­tar-lo, una dedi­cació que fins ara havia estat com­petència exclu­siva del cen­tra­lisme espa­nyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.